La deliberació ètica

La deliberació és un procés racional que consisteix en examinar el pros i els contres d’una determinada decisió. Com diu Aristòtil, “sobre allò etern ningú no delibera, per exemple, sobre el cosmos, o sobre la incommensurabilitat de la diagonal i el costat”. Deliberem sobre allò que ens afecta en la vida quotidiana.
La deliberació és un tipus de raonament propi de la racionalitat pràctica que té com a finalitat prendre decisions. En la vida quotidiana, familiar, social o laboral, podem prendre decisió a babalà, però també podem prendre-les d’una manera racional.

juntaL’elecció és un acte de poder. Quan una persona escull, s’atribueix aquest poder, ja que, en cas contrari, seria una pura il•lusió. Escollir implica deliberar, que és una habilitat tan teòrica com pràctica, una habilitat que s’emmarca en la potència de pensar associada a la ment. Solament una ment intencional és capaç de deliberar, algú capaç de decidir sobre si mateix, sobre allò que vol fer ell, en primera persona, en la vida.
Com a tal, la deliberació és un acte que té com a propòsit obtenir un judici o un consell. La deliberació es fa present, especialment, en aquell tipus de decisions que els pensadors anglosaxons anomenen hard choices. Són aquelles en les quals la persona es veu confrontada a distintes alternatives i no li resulta gens clar que és allò que ha de fer.
Quan es delibera, no solament es tenen en compte els principis ètics, sinó també, les conseqüències, és a dir, els efectes que pot tenir un gest, una paraula, un silenci, una omissió. Es tracta, en qualsevol cas, d’un raonament complex, en el qual intervenen raons, però també emocions, creences, tradicions, valors, pors, esperances, desigs, elements inconscients que afloren a la superfície. Amb tot aquest paquet d’elements portem a terme els nostres raonaments pràctics.
Aquest és, al capdavall, l’objectiu propi del procés deliberatiu: la prudència. Mentre la demostració científica té com a objecte formal provar que quelcom és veritat, la finalitat de la deliberació no és aquesta, sinó mostrar que la decisió que s’ha pres és la més prudent de totes les possibles que es podien prendre.

La deliberació es dóna sempre en el terreny de la incertesa, de la probabilitat, no de la certesa.
Educar les persones integralment comporta, també, formar-les en l’art de prendre decisions lliures i responsables, en l’exercici de la deliberació. És una manera de promoure el desenvolupament de la personalitat psicològica, humana i fer-la madurar. Si bé la deliberació forma part de la nostra primera naturalesa, per assolir el seu ple desenvolupament necessita de l’educació, d’allò que els pensadors escolàstics en deien la segona naturalesa.

L’horitzó existencial es presenta a l’ésser humà com a quelcom indefinit i incert, però el fet d’haver-lo de definir se li presenta com una necessitat. És una necessitat justament perquè no pot fer altra cosa que elegir i inevitablement es troba implicat, així, en la construcció de si mateix.

Dr. Francesc Torralba – Investigador Responsable de la línia “Ètica del lideratge educatiu i organitzacional”