Vers una societat més educadora

Referència: Civís, M. (2007). Vers una societat més educadora. Butlletí electrònic edu21, 6.

Resum:

Fa un temps, des d’una campanya de normalització lingüística als ciutadans se’ns deia: “tu ets mestre/a”. En aquella circumstància es feia referència a la integració lingüística de les persones immigrades i s’apel·lava a la responsabilitat que hi teníem tots si volíem que aprenguessin el català. Doncs bé, penso que la idea segueix sent vàlida però fent-la extensiva a tot allò que aporta l’educació: coneixements, valors, actituds, etc. I és que l’educació no és una missió que pertoqui només a un sol agent educatiu (llegeixi’s l’escola) sinó que ha de ser una tasca compartida. I això per què? Doncs essencialment per dos motius: primer, perquè hi ha molts agents amb potencial educatiu en el conjunt de la societat (tant si són específicament educatius com si no ho són). I segon, perquè la missió d’educar és massa complexa com per a entomar-la en solitari.