¿Quién quiere tomates como los de antes?

Referència: Àvila, X. (2009). ¿Quién quiere tomates como los de antes?. Revista Electrònica: Educaweb, 170.

Resum:

En reflexionar sobre l’educació en el context actual em sembla la comparació dels nostres nois i joves amb la majoria de les fruites i verdures que actualment, almenys a les ciutats, ens omplen els mercats: fruites que no han tingut temps de madurar però que són esplèndides a la vista. Aquesta societat de principis del segle XXI força a créixer als nens i nenes de pressa, però, com les fruites, no se’ls dóna el temps necessari per madurar. Ja fa uns anys Neil Postman parlava d’això com la desaparició de la infància: els nois i noies d’avui tenen accés a moltíssima informació, disposen de tot tipus de recursos i eines, tenen moltes possibilitats … però no se’ls dóna el temps necessari per assimilar-ho, per comprendre, per enriquir-se, en fi, per educar-se utilitzant l’expressió d’Edgar Morin.