Los confines de la razón. Analogía y metafísica trascendental

Referència: Seguró, M. (2013). Los confines de la razón. Analogía y metafísica trascendental. Barcelona: Herder.

Resum:

Té sentit encara avui dia plantejar-se la qüestió de l’analogia? No es tracta d’alguna cosa ja superat i, per tant, irrellevant per a les preocupacions contemporànies de la filosofia? Encara que pugui semblar que ens remet a un artefacte conceptual allunyat de les preocupacions actuals que només té sentit en un determinat marc, l’analogia és present -explícita i implícitament- en tota la història de la filosofia. Es pot dir que constitueix l’eix metòdic del pensar metafísic, i, com Miquel Seguró ens mostra, atès que tot meditar humà ha de haver-se-tard o d’hora amb la qüestió pròpiament metafísica si de debò aspira a pensar el misteri de la realitat, cal plantejar la qüestió d’una manera significativa i rellevant per a l’home contemporani.