ReferènciaRiera, J.; Pagès, A.; Torralba, F.; Vilar, J.; Rosas, M. (2018). Liderazgo ético de comunidades educativas en contextos de incertidumbre. Revista de Estudios y Experiencia en Educación, 2(1).

Resum:

L’objectiu d’aquest article és revisitar l’ètica de l’lideratge educatiu tenint en compte la incertesa axiològica en què es troba Occident. L’ètica de l’lideratge educatiu va ser propiciada, en bona mesura, pel pas d’un enfocament educatiu centrat en la gestió a un tipus pedagògic, tal com promovia l’informe dels Estats Units A Nation at Risk (1983). En aquest article sostenim que actualment, a l’hora de deinir el lideratge educatiu, caldria tenir en compte dos factors més. D’una banda, els canvis socials i axiològics que experimenta Occident, entre els quals subratllem i) la pluralitat de valors, ii) la simultaneïtat d’agents educatius i iii) la naturalesa provisional dels marcs de referència. D’altra banda, el fet que el paper de l’lideratge depèn de les expectatives culturals de cada societat. Finalment ens centrem en la importància de l’ètica de la cura per al desenvolupament d’un lideratge més sòlid en contextos d’incertesa, entreteixint algunes relexiones de Meirieu, Toraine, Delors, Morin i Bauman. L’article conclou oferint una traducció més concreta d’aquest marc teòric: tres virtuts indispensables i un trípode d’intel·ligències que haurien de sustentar el lideratge educatiu -tot això amb l’objectiu de promoure l’autonomia dels subjectes en comptes de la seva adhesió a la institució educativa.