La praxis reflexiva. Un reto para la Educación Social

Referència: Riberas, G. i Vilar, J. (2014). La praxis reflexiva. Un reto para la Educación Social. Edetania. Estudios y propuestas socioeducativas, 45, p.129-144.

Resum:

L’educació social en les seves diverses accepcions (professió, pràctica educativa i estudis universitaris) ha experimentat uns importants canvis en els últims anys. D’una activitat centrada en la solució de problemes concrets dins d’un àmbit específic, s’ha anat avançant cap a la necessitat d’estar capacitat per al treball en entorns complexos i difusos. L’exercici de l’activitat en aquests entorns requereix d’un posicionament estratègic, d’una visió global més enllà d’un maneig de receptes tancades i d’una perspectiva ètica que transcendeixi el simple compliment d’instruccions. Per això, capacitar al professional per al disseny i l’aplicació de les accions socioeducatives és una temàtica que requereix la integració de multiplicitat de competències perquè cada intervenció sigui una resposta que s’adapti a la situació, a les capacitats i al context de la persona atesa. En el període de formació universitària, el pràcticum és un espai d’aprenentatge privilegiat on es posen en joc tots els coneixements adquirits i serveix de trampolí per començar a exercir la professió en un context real però segur, que més endavant serà l’escenari quotidià de la acció professional.