La educación en y para la convivencia positiva en España

Referència: Zaitegui, N.; Avilés, J.M.; Boqué, M.C.; Fernández, I.; Gómez Rivas, F. i Uruñuela, P. (2010). La educación en y para la convivencia positiva en España. Revista iberoamericana sobre calidad, eficacia y cambio en Educación, 8(2), p.90-132.

Resum:

Els pilars d’una educació per al segle XXI, segons l’Informe Delors a la UNESCO són: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a viure junts, aprendre a ser. Aprendre a viure junts, aprendre a viure amb els altres constitueix no només una finalitat de l’educació, sinó un dels principals reptes de l’educació contemporània. Són moltes les raons que fan que aquest aprenentatge es consideri no només valuós en si, sinó imprescindible per anar configurant una societat més justa, més pacífica, més solidària i més democràtica; més humana i humanitzant. Entre altres raons podem destacar el pluralisme cultural, ètnic, religiós, lingüístic, ideològic, etc., que caracteritza la societat del segle XXI; així com l’increment de la violència i la forta tendència a l’individualisme que avui sembla generalitzar-se. La necessitat i urgència d’educar en la convivència, fa que sorgeixin projectes educatius i moviments socials, amb diversos enfocaments; però, amb un objectiu comú, afavorir la bona convivència en els centres i en les aules.