Kierkegaard en el laberinto de las máscaras

Referència: Torralba, F. (2003). Kierkegaard en el laberinto de las máscaras. Madrid: Colección Persona.

Resum:

L’objectiu que l’autor es proposa en aquest assaig consisteix en presentar l’estructura interna de l’obra de Kierkegaard i oferir-ne claus de comprensió quant a estratègia comunicativa. Hom pot considerar, doncs, aquest llibre, com una introducció a la lectura de Kierkegaard, la finalitat del qual no consisteix, ni de bon tros, en suplir la lectura de l’escriptor danès, sinó al contrari, en propiciar-la, suggerir-la o millor dit, en generar una certa voluntat de lectura en el lector. És molt probable que quan el lector llegeixi o rellegeixi, de nou Kierkegaard després del contacte amb aquest assaig, tingui la impressió que aquesta presentació és subjectiva i aproximada. La seva obra es pot comprendre com un conjunt de veus que fan pensar, que obliguen el lector a exercir la feixuga tasca de pensar-se a si mateix. Kierkegaard amaga el seu rostre sota una multitud de veus, i d’aquesta manera prepara l’itinerari de la introspecció personal, cultiva el marc adequat per desenvolupar l’autoconeixement. Per això, quan un s’enfronta a Kierkegaard, ha d’assumir, amb seriositat, que alguna cosa greu pot ocórrer en la mateixa interioritat, que hi ha la possibilitat de viure un esdeveniment únic, una fractura entre passat i futur. La lectura de Kierkegaard commou, remou les estructures intel·lectuals del lector, els seus fonaments, com si d’un moviment sísmic es tractés, commou les seves certeses respecte al contingut de l’existència. Quan llegim Kierkegaard, allò que donem per pensat esdevé un problema. Allò que no és objecte d’interrogació, perquè ho vivim com a pura evidència, es transforma en la pregunta principal, o millor dit, en una pregunta que no deixa de bategar mai més.