Hermenéutica del cuerpo y educación

Referència del capítol del llibre: Pagès, A. (2009). El cuerpo como “topós” hermenéutico. Ausencias e indicios en la obra de H.G.Gadamer. A Esteban, J. (Ed.), Hermenéutica del cuerpo y educación (pp. 129-140). Valladolid: Plaza y Valdés.

Resum:

En aquest llibre hi ha una referència contínua i latent a les intuïcions de Nietzsche sobre el cos i als seus acostaments hermenèutics, els quals permeten oferir una perspectiva oberta i innovadora de l’hermenèutica en general i, de manera especial, de l’hermenèutica educativa.
Des d’aquest manera de concebre, l’ésser humà es significa com a un text nou, encarnat i contingent, i per això la cultura pot ser considerada com un escenari no instrumental i passional. Les conseqüències tenen a veure amb la resistència al món vigent i, de manera especial, amb l’afirmació de la vida humana en els espais i temps educatius.
Un grup internacional de destacats autors -del camp filosòfic i pedagògic- s’enfronten en aquest llibre al repte de l’exigència de renovació semàntica convocada, i ho fan des d’una perspectiva crítica i sincera de treball en comú, que s’inspira en diversos models epistemològics, alguns de tradició més europea i altres situats a la inquietud postcolonial.