Filosofia de l’educació avui: mite o narrativa?

Referència: Pagès, A. (2006). Filosofia de l’educació avui: mite o narrativa?. Aloma. Revista de Psicologia i Ciències de l’Educació, 19, p.13-16.

Resum:

Vivim en un món. Quin és aquest món on sigui possible de dir que vivim? Un món on les maquines gestionen el temps en la turbulencia de reunions i agendes; farcit de textos d’autoajuda per relaxar-nos, aprendre a respirar, fer-nos massatges a la planta dels peus, controlar les nostres emocions, i, sobretot, no defallir. Un món que, sovint, no sap qui és el veí del repla, o si ho sap, és per denunciar-ho alguna vegada. Res de demanar mitja dotzena d’ous o una mica d’oli al rebedor de l’altre. Un món on els amics, els amants, els pares i els fills, s’apallissen, s’escridassen, s’abraonen uns al damunt dels altres. Un món on les persones es retroben, sobretot, als jutjats, o a la sala d’espera del psicoterapeuta. Un món sense autèntiques preguntes, esquerdat pel sofriment de l’absencia…