Estrategias de comunicación interpersonal en la participación estudiantil universitaria

Referència: Boqué, M. C.; Alguacil, M. i Pañellas, M. (2011). Estrategias de comunicación interpersonal en la participación estudiantil universitaria. INFAD. Psicología de la Infancia y la Adolescencia, 3(1), p.307-314.

Resum:

En els propers anys, tot esforç per canviar les antigues estructures i cultures existents a les universitats haurà de plantejar la seva eficàcia davant els nous reptes socials (Michavila i Parejo, 2008), un dels quals fa èmfasi en la necessitat de formar ciutadans compromesos en el procés de construcció europea. Les polítiques de qualitat universitària han de considerar la participació i representació estudiantil com un eix fonamental, per això, cal facilitar i promoure una autèntica cultura participativa que es base en tres pilars: motivació (voler participar), formació (saber participar) i organització participativa ( poder participar). Així doncs, resulta imprescindible dissenyar i desenvolupar estratègies de millora de les competències cíviques dels estudiants (Kouzes i Posner, 2006), convenientment protegides per normatives acords (Ministeri d’Educació, 2010) i espais de participació. En aquest article reflexionem sobre la formació en competències comunicatives dels estudiants que assumeixen càrrecs de representació a la universitat. A manera de conclusió, vam apuntar la rellevància de les principals estratègies de comunicació en l’impuls de la participació estudiantil per la seva triple incidència: en la motivació dels estudiants, en la seva capacitació per intervenir i en la millora de l’entesa entre els estudiants i el propi centre universitari.