Educació, territori i desenvolupament comunitari. Pràctiques emergents

Referència: Civís. M.; Longás, ELongás, J. i Riera, J. (2007). Educació, territori i desenvolupament comunitari. Pràctiques emergents. Educació Social. Revista d’intervenció socioeducativa, 36, p.13-25.

Resum:

L’educació ha deixat de ser patrimoni de l’escola perquè es considera com una característica de I’existència humana, i s’amplia més enllà de I’etapa i la institució escolar. Com a conseqüencia, s’han anat desenvolupant tot un seguit d’ experiències de caire educatiu i comunitari, amb voluntat integradora, que intenten donar resposta als actuals reptes socioeducatius. Al llarg d’aquest text destaquem algunes d’aquestes pràctiques. Proposem un model altematiu que fonamenti i doni sentit, unitat i coherència a les iniciatives socioeducatives en el si de la comunitat, impulsant el seu desenvolupament comunitari.