Educació moral i formació del professorat

Referència: Puig, J. i Vilar, J. (1991). Educació moral i formació del professorat. Temps d’Educació, 5, p.225-242.

Resum:

Tot i que al nostre país, abans de la Guerra Civil, la preocupació per I’educació moral fou un tema important, i el nivell de la reflexió propia, així com també el coneixement d’allo que es feia a I’estranger, eren molt bons, posteriorment fou un deis camps pedagogics que més va patir les conseqüencies de la reculada cultural i educativa que se’ns imposa. L’oblit de les posicions defensades pels millors pedagogs de la Renovació i el tancament respecte de I’evolució exterior defineixen la primera causa de I’escassa consideració que en els darrers anys s’ha dedicat a I’educació moral. D’altra banda, la dictadura que sorgí en el 39 es va sustentar ideologicament en I’ambit escolar en una determinada utilització de la religió catolica -el nacionalcatolicisme-, que es concretava en la religió com a materia obligatoria a I’escola, i en la “Formación del Espíritu Nacional” un intent d’educació cívico-política netament orientada a legitimar el regim, i que també va tenir una gran presencia escolar. Ambdues orientacions venien a repartir-se a la se va manera, i des d’una determinada concepció, I’ambit de I’educació moral. Aquest passat recent creiem que no ha contribu’it a millorar la cultura pedagogica en aquest sector educatiu i que, a més a més, ha generat un explicable rebuig de qualsevol practica educativa vinculada a I’educació moral.