Condicions del pensar en el desamparament: esbós hermenèutic del Diari Filosòfic de Hannah Arendt

Referència: Pagès, A. (2006). Condicions del pensar en el desamparament: esbós hermenèutic del Diari Filosòfic de Hannah Arendt. Ars Brevis, 12, p.74-92.

Resum:

Aquest article és un esbós hermenèutic d’un dels aspectes centrals en el Diari Filosòfic de Hannah Arendt, de publicació recent. Es tracta de les condicions del pensar en el desemparament. Segons Arendt, el pensar és l’única activitat pura que podem dur a terme d’una manera incondicionada, i ens condueix a l’altre: ja sigui pel diàleg que hi mantenim en la solitud, ja sigui perquè tot pensar es concreta en un pensament que pot ser comunicat als altres. Aquestes condicions del pensar no són, en canvi, possibles en un context de desemparament o de desesperació, on el subjecte abdica del pensar i desconfia de si mateix. Si l’aïllament no afavoreix el pensar, no el fa possible, la nostra època revela grans dificultats per l’incondicionat. Ens trobem davant d’un repte educatiu i filosòfic que Arendt problematitza en les notes del seu Diari i que ens cal reelaborar per donar-li un nou sentit.