Aproximació al Diego Ruiz català

Referència: Palazzi, C. (2008). Aproximació al Diego Ruiz català. Diàlegs: Revista d’Estudis Polítics i Socials, 42, p.71-89.

Resum:

Aquest article vol recuperar l’oblidada figura del doctor i filósof malagueny Diego Ruiz, personatge ambigu i genial que viatjà a Barcelona als tretze anys i que visqué enamorat de Catalunya fins a les acaballes de la seva vida. La proximitat que mantingué amb alguns dels intel·lectuals més rellevants d’aquella época, entre ells Joan Maragall, Eugeni d’Ors o Joan Salvat-Papasseit, i la seva activitat com a articulista al diari El Poble Català, fan pensar en la seva figura com un interlocutor vàlid i influent en l’ambient del noucentisme català. A partir de la seva biografia i l’anàlisi de les seves obres De l’entusiasme com a principi de tota moral futura (1907) i Missatge a Macià (1931), així com de les constants aparicions en els mitjans de comunicació de l’época, l’autor tracta de dibuixar la força i la possible atracció que provocà el desenvolupament del seu pensament, molt relacionat amb les principals preocupacions d’aquell moment históric, especialment amb la idea del catalanisme.