El Liderazgo y la Gobernanza colaborativa en proyectos educativos comunitarios

Referència: Diaz, J.; Civís, MCarrillo, E. i Cortada, M. (2008). El Liderazgo y la Gobernanza colaborativa en proyectos educativos comunitarios. Pedagogía Social. Revista Interuniversitaria, 26, p.59-83.

Resum:

En el context socioeconòmic actual la col·laboració entre organitzacions educatives i socials de la comunitat suposa un actiu clau per a la millora dels resultats educatius. El present article aprofundeix en el lideratge d’estratègies col·laboratives en l’àmbit escolar i educatiu per governar de forma reeixida projectes socioeducatius d’àmbit comunitari. D’aquesta manera, descriu les estratègies necessàries per liderar aquests projectes, així com les estructures de presa de decisions requerides per treure el màxim rendiment a la col·laboració interorganitzacional. Metodologia i tractament de dades: Per a això es pren com a referència el cas de Barcelona (Espanya), on hi ha una destacada tradició de col·laboració comunitària mitjançant el desenvolupament de Xarxes Socioeducatives (RS). L’estudi porta a terme una anàlisi de contingut de 30 entrevistes realitzades a professionals experimentats en el lideratge i el govern de RS d’èxit. Resultats i discussió: Els resultats mostren un model de lideratge dirigit a teixir aliances a nivell comunitari, on els líders pretenen establir sinergies entre les diferents institucions i serveis mitjançant la connexió qualitativa dels diferents professionals, generant confiança entre els mateixos i fomentant la discussió, el consens i la innovació. A més, els resultats subratllen l’existència d’espais específicament dissenyats per a la presa de decisions col·laboratives, que van de més representatius -on es decideixen qüestions generals o estratègiques-, a més operatius -on es discuteixen qüestions tècniques i d’acció de projecte-. Els resultats subratllen la importància d’equilibrar representativitat i operativitat per a l’efectivitat en el govern de la xarxa. Finalment, es constata l’existència de 3 models diferenciats de governança de la xarxa, ressaltant la importància d’adoptar el mateix model a les característiques i necessitats de cada programa.