La tradició educativa com a objecte de recerca

Els darrers anys, els moviments de renovació pedagògica a Catalunya, entre els quals cal esmentar L’Escola Nova 21, reclamen una herència educativa en els següents termes:

“Les escoles catalanes que van ser referents de la renovació pedagògica fa cent anys havien après, al seu torn, d’altres escoles i pensadors, i aquesta espiral d’aprenentatge s’ha de mantenir i promoure. Per això, escolanova21 vol crear i fer créixer un ecosistema que intercanviï, que aprengui, que millori el seu treball i que ajudi al canvi de tot el sistema educatiu.”*

La referència al passat per donar consistència al present, en el sentit de la continuïtat, és un clàssic del discurs pedagògic. L’educació deu la seva existència a la tradició que s’ocupa de transmetre i que, a la vegada, la fonamenta.

L’Escola Nova catalana a principis del segle XX va fer servir l’expressió “inventar la tradició” per trencar amb un model d’escola del segle XIX, mentre que, actualment, l’ús que es fa de la tradició educativa és el contrari: serveix per “mantenir i promoure l’espiral d’aprenentatge”. Avui, però, el mot “tradició” té una certa mala premsa. Es parla d’escola tradicional o de Pedagogia tradicional per menystenir determinades pràctiques educatives considerades obsoletes o poc útils. Al mateix temps, l’Escola Nova 21 defensa la tradició que la precedeix. També és, en aquest sentit, tradicional.

Veiem, doncs, que hi ha una paradoxa en l’ús del terme. D’una banda, es recórre a la tradició –els referents de la renovació pedagògica fa cents anys- per defensar-ne l’enllaç amb el present; de l’altra, en canvi, es menysprea una pràctica determinada fent servir precisament l’adjectiu tradicional.

Tradició per trencar, o tradició per enllaçar? I amb què trenquem o enllacem? Heus aquí un problema inicial per investigar.

Què és la tradició educativa? Com es defineix? Quina és la relació entre educació i tradició? Podem parlar d’una ètica de la tradició educativa, en funció del seu ús? Quin nou sentit adquireix el concepte tradició en el context actual d’un món de fugida cap endavant, on el passat, la història i la memòria es consideren obsolets, secundaris o inútils?

La Filosofia de l’Educació pot abordar d’aquesta problemática des d’una triple orientació per la recerca:

a) la definició del concepte tradició educativa a través de la història de les idees pedagògiques i els seus autors;
b) l’exploració de les relacions entre tradició i saber escolar;
c) la identificació i l’anàlisi dels implícits no-dits en una tradició afectada per esdeveniments històrics traumàtics.


* Presentació Escolanova21 – “Qui som” disponible al web: http://www.escolanova21.cat/

Dra. Anna Pagès – Membre de la línia “Ètica del lideratge educatiu i organitzacional