Decàleg de reptes per l’escola del segle XXI

Lluny d’esnobismes o maquillatges per imitació sense fonaments, i a mode de síntesi sistèmica, podríem afirmar que els reptes claus de l’escola del segle XXI esdevenen a tres nivells: aula, escola com a organització i a nivell d’escola en relació amb l’entorn.

Concretant i a nivell d’Aula podem destacar:
1.-Cal una nova concepció de l’espai AULA com a espai/agrupació OBERTA, DIVERSA I VARIABLE, i per tant no estrictament tancada o fixada en una determinada estructura organitzacional o arquitectònica invariable organitzada només per edats/nivells/o cognoms..,
2.-Una AULA que resti centrada en l’aprenent i en l’aprenentatge, com a COMUNITAT d’APRENENTATGE i que combina el treball COOPERATIU-COL•LABORATIU i basat en projectes, amb la PERSONALITZACIÓ i AUTONOMIA de l’aprenentatge, on el MESTRE actua com un líder expert en la dinamització d’aquests processos d’E-A tant dels reptes de grup com individuals, atenent la diversitat, i especialment un MESTRE que lidera el “making sense” de tot el desplegament curricular per a cada educand.
3.-Una AULA on es generin entorns de DESIG D’APRENENTATGE, D’EMOCIÓ I PASSIÓ, on la MOTIVACIÓ no s’aconsegueixi només amb estratègies extrínseques per reforços conductuals efímers o puntuals.
4.-Una AULA on es desplegui el CURRICULUM des d’una perspectiva INTEGRADORA I INTERDISCIPLINAR , aproximant-nos al Coneixement d’una manera tan vertical com horitzontal i integradora del coneixement, font de connectivitat curricular tant cognitiva-emocional, com una autèntica alternativa al model merament transmissiu jerarquitzador-segregador del coneixement.
5.-Una AULA que avalüi de manera continuada i formativa els progressos col•lectius i individuals, de manera formativa i pràctica, on la mateixa avaluació és una activitat d’aprenentatge més i fins i tot desitjada com auto-avaluativa, o entre iguals.

A nivell d’Escola com a organització podem destacar:
6.-L’ESCOLA ha de emergir com a una ORGANITZACIÓ EFICAÇ que en la seva definició i organització interna ha d’afavorir tots els principis anteriors de nivell AULA, i no en pot resultar un obstacle o impediment.
7.-Com a tal organització, també ha de definir-se dins del paradigma de les “ORGANITZACIONS QUE APRENEN”, és a dir escoles que volen respondre a les necessitats dels joves i de la societat en un món que està en continu canvi. L’única manera perquè les escoles puguin sobreviure en el futur és arribar a ser organitzacions que aprenen creativament. La millor manera per la qual els educands podran aprendre a viure en el futur és l’experiència d’una vida en una organització que demostra en el seu dia a dia, que es capaç d’aprendre i adaptar-se als nous canvis i exigències socioeducatives.

A nivell d’Escola i pel que fa a la seva relació amb l’entorn, podem destacar:
8.-L’escola no pot esdevenir un espai tancat en ell mateix, endogàmic i autojustificat. Cal situar les Institucions Escolars en plena connectivitat amb l’entorn proper comunitari, i no tant proper, com escoles en el món. Per tant cal ressituar les ESCOLES EN XARXA molt més enllà de la creació de xarxa d’escoles.
9.-En el marc d’una autèntica xarxa de relacions escola-medi-entorn proper i llunyà, cal enfortir la relació primera entre les escoles i les famílies dels educands, com a “COMUNITAT EDUCATIVA” que va molt més enllà de la clàssica “comunitat escolar”
10.-I en el marc de la relació entre l’escola i la comunitat, cal accentuar les enormes possibilitats que ofereixen les pràctiques de “APRENENTATGE-SERVEI

Dr. Jordi Riera i Romaní
Investigador Principal (IP) del Grup de Recerca PSITIC