Descarrega el PDF

Referència: Rosàs Tosas, M. (2020). Politics and notions of the self in depression narratives: Revisiting Martínez-Hernáez’s typology. Journal of Theoretical and Philosophical Psychology, 40(3), 187–201. https://doi.org/10.1037/teo0000122

Resum

Aquest article examina filosòficament 2 narracions laiques que, segons l’antropòleg de la salut Martínez-Hernáez (2018), són freqüents entre els pacients que, havent estat diagnosticats de depressió, prenen antidepressius: socionarratives, un tipus de narrativa que localitza la font del patiment context socioeconòmic i polític, i neuronarratives, aquelles narracions que presenten l’aflicció com a resultat de trastorns neuroquímics. L’objectiu és doble: (a) ampliar la tipologia de Martínez-Hernáez proposant un tercer tipus de narrativa de depressió, l’autorrelat (exemplificat pel relat de la depressió d’un determinat pacient, tal com es descriu a Dispenza, 2014), i (b) girar a alguns antropòlegs i filòsofs de la tradició continental — que van des de Foucault fins a Ricoeur i Rogozinski— per aprofundir en alguns dels elements que informen cadascun d’aquests 3 tipus narratius. En primer lloc, la secció Etiologies i temporalitats de la depressió detalla com presenten l’etiologia de la depressió de manera diferent. En segon lloc, la secció Política de la depressió descriu les seves implicacions sociopolítiques divergents, en particular, com alguns consideren que el pacient és responsable de l’aflicció, mentre que altres l’exoneren i com alguns qüestionen el context socioeconòmic, mentre que altres semblen aliar-se amb el biocapitalisme en el seu èmfasi en el imperatius d’eficiència i disponibilitat. En tercer lloc, la secció titulada Els “jo”, els jo i els egos de la depressió explica que alguns d’aquests tipus narratius consideren el jo com a sobirà en si mateix, mentre que d’altres subratllen la seva intersubjectivitat fonamental. (Registre de base de dades PsycInfo (c) APA 2020, tots els drets reservats)