Tan diferent com especial va ser la 2ª Trobada d’Experts, Entitats Socials i Joves de la  Plataforma d’Acció Social Kabua, depenent de l’Equip de Recerca en Diversitat i Inclusió en  Societats Complexes de la Universitat Autònoma de Barcelona (ERDISC-UAB) del Departament  de Pedagogia Aplicada de la mateixa universitat, que vam celebrar el dissabte 12 de desembre a través del programa Microsoft Teams i amb un petit canvi de format més orientat cap a la  recerca-acció. Les condicions sanitàries no ens van permetre realitzar la jornada de forma  presencial, com inicialment estava previst i ens hagués agradat, però malgrat la distància ens  vam sentir com en família compartint un espai virtual però real de debat, aprenentatge,  reflexió i apoderament que va girar entorn a l’impacte de la Covid-19 en el jovent.  

Experts de gran nivell, professionals del món educatiu, joves i membres de l’equip Kabua,  enguany tots/es vam donar vida a aquest espai, al que van assistir també Miquel Àngel  Esssomba, Director de la Càtedra d’Educació Comunitària de la UAB-ERDISC, i Laia Girós,  Directora General de Direcció de Joventut de la Generalitat de Catalunya amb qui portem una  llarga tradició de col·laboracions.

Sota la presentació i moderació de Josep Guardiola, Director de la Plataforma d’Acció Social  Kabua, vam debatre i analitzar els efectes de la pandèmia en el públic juvenil des de quatre  perspectives concretes i destacades (salut mental i violències juvenils, hiperconnectivitat i  sobreinformació, emergència sanitària i climàtica i atur, ocupació i emancipació juvenil). Les  mateixes temàtiques que, de fet, també es marquen com a reptes a assolir des de la Direcció  General de Joventut arrel de la crisi sanitària. Des d’aquests quatre punts de vista esmentats  vam crear quatre grups de discussió i investigació conduïts per un/a expert/a en la matèria,  en els que en cada un d’ells hi va participar un grup reduït però alhora enriquidor de  professionals de l’àmbit educatiu i pedagògic, joves d’edats i perfils diferents i membres de la  nostra Plataforma d’Acció Social.  

Laia Girós va donar el tret de sortida a l’acte, afirmant clarament que el col·lectiu jove ha estat  un dels més afectats per la Covid-19 i també el que ha viscut el confinament de manera més  negativa, segons l’enquesta elaborada i publicada pel Centre d’Estudis i Opinió. “Malauradament les circumstàncies derivades de la pandèmia han posat de manifest que la  situació que pateixen les persones joves és ja estructural”, tal i com va declarar la Directora de  Joventut, ja que aquest mateix col·lectiu ha encadenat amb la Covid una segona crisi, aquest cop  sanitària, que també ha provocat un seguit d’efectes socioeconòmics a la nostra societat, a  l’igual que va succeir amb la crisi econòmica de 2008. Durant el seu discurs inicial, Girós també  va incidir en la poca importància i, fins i tot, en l’incompliment dels drets dels infants,  adolescents i joves durant els mesos de confinament i desconfinament, sense tenir en compte  la situació d’excepcionalitat que estan atravessant i sobretot el moment vital en el que es  troben. 

Tot i els efectes negatius que han patit, pateixen i seguiran patint encara els joves Laia Girós va  voler tirar diverses llances a favor seu, remarcant la seva resposta solidària davant la lluita  contra la pandèmia amb el seu compromís dessinteressat de tirar endavant esplais, casals,  campaments i colònies d’estiu complint, en tot moment, amb responsabilitat els protocols de  seguretat, tot i les dificultats, pors i incerteses existents. No només la població jove ha estat la  protagonista en garantir el lleure educatiu aquestes vacances estiuenques, com manté Girós, sinó també en fomentar el retorn a la sociabilització d’infants i joves al nostre país i en liderar,  en moltes ocasions, xarxes de suport veïnal, iniciatives socials i culturals mitjançant les noves  tecnologies. D’aquesta manera, “des de Direcció de Joventut no volem deixar de reivindicar que  el col·lectiu jove no pot ser un col·lectiu criminalitzat, com sovint està passant en els darrers  mesos. No pot ocupar portades de diaris físics o digitals anunciant que es prenen les mesures a  la valenta perquè no és així. La societat és diversa, com també ho és el jovent (…) Hem de deixar  d’entendre el col·lectiu jove com homogeni i com a no implicat en la lluita contra la Covid”, va  asegurar rotundament Laia Girós, que va informar-nos de la publicació d’un recull d’iniciatives  en el que joves d’arreu del territori català expliquen quina ha estat la seva aportació per  combatre la crisi sanitària

En aquest punt d’inflexió, trencament, en el que Direcció General de Joventut de la Generalitat manté que es troba arrel de la pandèmia, Girós va aprofitar l’avinentesa per comunicar-nos,  d’una banda, el disseny d’un Pla d’Actuació, ja força avançat gràcies a les sessions territorials i  telemàtiques ja fetes amb els agents implicats, que pretén donar resposta a les necessitats dels i les joves durant el 2021 que, de fet, van associades a les temàtiques plantejades a la trobada  de Kabua del passat 12 de desembre. Per a les administracions són assignatures encara  pendents, que ja contemplaven i treballaven abans de la pandèmia però que a partir d’ara seran  una prioritat. D’altra banda, ens vam fer ressò del disseny del Pla Nacional de Joventut que  veurà la llum el proper 2022 i que, en paraules de la pròpia Laia Girós, ha costat molt situar en  el marc de la lluita contra la Covid i de la gestió de l’actual situació d’urgència-emergència.  

Un moment clau per a Joventut i totes les àrees de Govern, al que se suma també la nostra  Plataforma d’Acció Social, per replantejar-nos com a societat cap a on volem anar i què volem  posar al centre. “Aquesta crisi ens ha deixat veure quines eren les nostres misèries i les nostres  grandeses. I aquesta ha de ser una oportunitat d’accelerador del canvi social, entenent que el  grup jove ha de ser una palanca de canvi d’aquest. És a dir, n’han de ser protagonistes”. Així ho  va manifestar al final de la seva intervenció Girós, que a l’igual que Kabua va reclamar per als  adolescents la “cessió de més espais de participació i poder per part de les Administracions  perquè siguin realment espais reals i de decisió per a ells/es”, com per exemple ho ha  demostrat ser la nostra Jornada anual d’Experts, Entitats Socials i Joves.  

“No podem deixar enrere un cop més una generació (…) Sempre ens omplim la boca dient que la població juvenil és el futur però si estem creant una societat on el futur no té garantit cap  dret, quin sentit té això?. Per tant, hem de començar a entendre que els joves són el present,  que hem de donar-los sortides i oportunitats, no per d’aquí a cinc o deu anys sinó per l’endemà,  perquè sinó estem posant en joc la nostra societat i la viabilitat d’aquesta”. Així ho pensa i ho  expressava Girós, que va reivindicar de forma reiterada el rol protagonista i proactiu del jovent, que és el motor de canvi actualment, abans d’entrar en matèria. 

Vam tenir l’oportunitat i la sort de comptar amb grans ponents que dominen a la perfecció els  temes proposats en la 2ª trobada de Kabua, enguany centrada en l’impacte de la pandèmia en  el jovent

Anna Bastidas, Coordinadora Assistencial de Psiquiatria de l’Hospital Clínic de  Barcelona i Professora d’Infermeria de Salut Mental de la Universitat de Barcelona  (Campus Clínic). 

Miquel Àngel Prats, Professor Titular de la Universitat Ramon Llull – Blanquerna i  expert en tecnologia educativa. 

Miguel Pajares, Antropòleg i professor de la UAB, i escriptor del llibre “Refugiats  climàtics, un gran repte del segle XXI”. 

Jan Bas, Referent d’Ocupació del Consell de Joventut de Barcelona (CJB).   

La mateixa dinàmica vam seguir en els quatre grups de discussió i investigació creats i basats  en la salut mental i violències juvenils, hiperconnectivitat i sobreinformació, emergència  sanitària i climàtica i atur, ocupació i emancipació juvenil. En tots ells, vam formular tres  preguntes clau sobre els principals efectes, les bones pràctiques i les propostes de prevenció  i/o millora respecte a les quatre qüestions formulades, que vam respondre en el transcurs dels  tallers i que, posteriorment, vam exposar obertament en el moment de les conclusions a través  de les relatories.