Manual d’Escriptura 2009

Montserrat Castelló; Gerardo Bañales; Anna Iñesta & Norma Vega, Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’EsportBlanquerna. Ramon Llull University. Barcelona

El contingut d’aquest document fa referència a aquells aspectes i recursos que convé conèixer i saber utilitzar a l’hora d’escriure un text acadèmic complex com el projecte de recerca. Conté tres apartats clarament diferenciats; el primer fa referència a l’organització de la informació, és a dir, a aquelles qüestions que tenen a veure amb l’estructura del text, els apartats que ha de tenir el treball, la informació a incloure a cada apartat i com s’ha d’escriure cadascun d’aquests apartats. El segon analitza quan i com l’autor s’ha de fer visible, quins recursos serveixen per deixar clara la pròpia posició i alhora eviten que el text esdevingui poc acadèmic, carregós o impersonal. Finalment, al tercer apartat es plantegen alguns recursos per implicar els lectors i per fer un ús correcte de les citacions que vagi més enllà dels aspectes formals.

Baixa el Manual d’Escriptura 2009 (català)

Aprenent a revisar

Aprenent a revisar by Montserrat Castelló

Quan fem comentaris al text d’un company és important fer suggeriments en els què s’expliqui no només què caldria canviar sinó sobretot quin és el problema o desajust que veiem al text i perquè ens sembla que el que suggerim és una bona solució. Algunes indicacions ens poden ajudar a que els nostres suggeriments siguin més eficaços. Pel que fa al tipus de feedback, podem distingir entre tres maneres d’oferir suggeriments: directes, indirectes i crítics (Cho, 2006; Koller, 2010).

Els suggeriments directes tenen a veure amb un comentari tancat que indica què cal fer per millorar el text (“Has de canviar la frase en aquest sentit”, “Caldria modificar el començament d’aquesta manera…” “Cal afegir una referència”).

Els suggeriments indirectes es refereixen a l’anàlisi d’alguns problemes o dificultats dels textos sense que hi hagi una proposta clara i tancada de canvi (“Crec que aquest punt no està suficientment justificat” “Aquesta secció em sembla una mica confusa”, “Aquesta idea és redundant en relació a les altres”).

Els suggeriments crítics impliquen diàleg ja que es formulen com a possibilitats per a discutir i argumentar (“Aquesta secció no és gaire clara: potser podries millorar-la afegint alguns exemples, amb més explicacions o reformulant el que has dit. Què et sembla?” “La discussió es centra en excés en una sola perspectiva. És l’única que coneixes o consideres que és l’única rellevant en aquest cas?”).

Guia Revisió Col·laborativa (català)